viernes, 13 de noviembre de 2009

Te deix amor, la mar com a penyora (Te dejo amor, el mar como prenda) Carmen Riera




..Em preguntares què et volia demanar amb aquella manera de mirar-te, com si et busqués l`ànima. .... sempre miraba així quan algú em cridava l`atenció. I fou llavors quan tu, per primera vegada, posares les teves mans sobre els meus cabells. Em feres tremolar de cap a peus i vaig empegueir-me. (...)
... no tingueres prou forces, ni prou confiança en mi; t`obsessionava la idea de que jo algun dia et faria retret d`aquell amor que anomenàvem amistat.
Em sentia buida, borda, distant, quasi no em coneixia. Començava a odiar a la gent, la ciutat... [...]
El teu rostre trist... demanares tot lo contrari que jo t`oferia: l`oblit.
Cada nit t`escrivia i em guardava, curosament, les cartes en un calaix tancat amb pany i clau imaginant que un dia tu les llegiries una per una. [...]
Estava gelosa de tot el que tu feies i jo no sabia.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Me preguntaste qué te quería pedir con aquella manera de mirarte, como si te buscara el alma. .... siempre miraba así cuando álguien me llamaba la atención. Y fue entonces cuando tú, por primera vez, pusiste tus manos sobre mis cabellos. Me hiciste temblar de pies a cabeza y me turbé (...)
No tuviste la fuerza suficiente, ni la suficiente confianza en mí; te obsesionaba la idea de que yo algún día te reprocharía este amor que denominábamos amistad. Me sentía vacía, loca, distante, casi no me conocía. Empezaba a odiar a la gente, la ciudad...
Tu rostro triste... pediste todo lo contrario que yo te ofrecía: el olvido. Cada noche te escribía y me guardaba, cuidadosamente, las cartas en un cajón cerrado bajo siete llaves imaginando que un día tú las leerías una por una. Estaba celosa de todo el que tú hacías y yo no sabía.

http://www.goear.com/listen/315b1a1/La-tierra-del-eterno-atardecer-cafe-del-mar


No hay comentarios:

Publicar un comentario