I HO VAIG OMPLIR TOT DE TU...
Després de tot encara queda espai per repensar la vida i convertir-la en un àmbit molt més silenciós, a l'abric dels inhòspits desgavells i les innevitables maltempsades. Perquè el secret és que no hi ha secret i els ritmes i les pauses són la cara potser oculta del temps que no hem viscut mentre fèiem projectes i ens jugàvem els passat i el futur en inefables futilitats amb posat circumspecte. I ara què ens queda fora del recel i les mancances? Què compartirem amb la gent que estimem i que ens estima? La fosca complaença dels secrets o la riquesa absurda del misteri? Res d'això, perquè el subtil mirall discret que ens encén la mirada és el no-res que sempre descobrim sense voler, tossuts i agosarats, després de tot, després de cada cosa. Després de tot -Martí i Pol- Después de todo todavía queda espacio para repensar la vida y convertirla en un ámbito mucho más silencioso, al abrigo de los inhóspitos descalabros y las innevitables recaidas Porque el secreto es que no hay...