domingo, 20 de marzo de 2011

I HO VAIG OMPLIR TOT DE TU...


Després de tot encara queda espai
per repensar la vida i convertir-la 
en un àmbit molt més silenciós,
a l'abric dels inhòspits desgavells
i les innevitables maltempsades.
Perquè el secret és que no hi ha secret
i els ritmes i les pauses són la cara 
potser oculta del temps que no hem viscut
mentre fèiem projectes i ens jugàvem
els passat i el futur en inefables
futilitats amb posat circumspecte.
I ara què ens queda fora del recel
i les mancances? Què compartirem
amb la gent que estimem i que ens estima?
La fosca complaença dels secrets
o la riquesa absurda del misteri?
Res d'això, perquè el subtil
mirall discret que ens encén la mirada
és el no-res que sempre descobrim
sense voler, tossuts i agosarats,
després de tot, després de cada cosa.

Després de tot -Martí i Pol-

Después de todo todavía queda espacio
para repensar la vida y convertirla
en un ámbito mucho más silencioso,
al abrigo de los inhóspitos descalabros
y las innevitables recaidas
Porque el secreto es que no hay secreto
y los ritmos y las pausas son la cara
quizás oculta del tiempo que no hemos vivido
mientras hacíamos proyectos y nos jugábamos
los pasados y el futuro en inefables
futilidades con ademán circunspecto
Y ahora qué nos queda fuera del recelo
y las carencias? Qué compartiremos
con la gente que estimamos y que nos estima?
La oscurida complacencia de los secretos
o la riqueza absurda del misterio?
Nada de esto, porque el sutil
espejo discreto que nos enciende la mirada
es la nada que siempre descubrimos
sin querer, tercos y osados,
después de todo, después de cada cosa.

-Después de todo- Martí i Pol-
 
feist - one evening reserved

 



Plou, amor, sempre que véns,
i trona i llampega premonitòriament
com per avisar-me que rere teu
s’hi amaga una delicada tempesta
que pot fer estralls dins meu…
Arribes espurnejant de pluja
i caiem de nou l’un dins l’altre,
fins a convertir-nos per uns moments
en una sola onada de pell
que envesteix furiosa
la costa del desig…
Renaixem després nous i pletòrics,
i fixem llavors els nostres ulls
en els perills del cos de l’altre,
com per reconèixer els diferents esculls
amb què hem anat topant
al llarg del nostre periple…

El viatge de l’amor
vol tanta embranzida com càlcul:
si no, el plaer es deixata en oblit
i res no pot sorprendre’ns
perquè res no ha estat previst.

Naufragi -Àlex Susana-
©Fotos naq


4 comentarios: