Las despedidas siempre tienen algo de descenso. Recordé un día de hace ya algunos años en el que me embarqué en una travesía agotadora, en la que colocar un pie delante del otro era un suplicio, y me juré no volver a subir nunca más aquella montaña. Guardé la foto que le hice a ese sitio al que no pensaba volver en la vida. Sin embargo, retorno a aquel lugar mediante la visión de un trozo de papel y pienso que el descenso, más agotador que la propia ascensión, tuvo un sentido. Toqué fondo, pero volví a caminar. Lo mismo ocurre con las despedidas. Cuando crees que ya no puedes más, llega la planicie y, pese a todo, vuelves a caminar.
Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui 'harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t'ha mancat en mi
Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llar
I així robar
Temps al temps d'un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir
I així pren, I així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d'argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg
I així pren, I així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui 'harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t'ha mancat en mi
Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llar
I així robar
Temps al temps d'un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir
I així pren, I així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d'argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg
I així pren, I així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar(*)
© Fotografía: naq
Lluis Llach - Que tinguem sort
(*) Lluis Llach
(*) Lluis Llach
...Que demà, que demà
ResponderEliminarMancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar....
No me cansaré de decirtelo..Noire tu vales mucho ¡¡
Sí, es así.
ResponderEliminar