sábado, 1 de mayo de 2010

L'AGULLA DAURADA (Fragment) -Montserrat Roig- (català/castellano)


"Aquell hivern, la neu arribà d'hora a Leningrad. Els primers borrallons van caure el 14 d'octubre de 1941 i el 31 ja hi havia un gruix de deu centímetres. Els ciutadans per primera vegada no s'alegraven en veure el gebre a la matinada. A finals de setembre s'havien exhaurit el carbó i el petroli dels magatzems. En algunes zones, la temperatura arribà a quaranta graus sota zero. Grups de nois i noies van marxar als boscos del voltant per tallar la llenya dels arbres. Amb les mans enterques i els rostres congelats, s'enfrontaven al nevàs, al fred urent i a les bombes dels alemanys. Encara avui els cossos de molts d'ells jeuen enterrats en aquells boscos. Però no talaren ni un sol arbre dels parcs i jardins que creixen des que es fundà Leningrad. I començà un fet dolorós: la crema de llibres. La biblioteca -a casa hi havia molts llibres- serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura. Triàvem i tornàvem a triar. Primer vam llençar les revistes alemanyes a l'estufa. Després, velles revistes franceses de la Illustration, i, en acabat, les enciclopèdies. Més tard, els mobles. Però no ens atrevíem a llençar els llibres de literatura i, encara menys, els clàssics. La mare, per guarir-me de la tristesa, m'ensenyà francès. Les lectures em van salvar. Tot el dia m'estava sola amb els llibres i ara sé que la tradició culta és resistir. Jo tenia por de baixar al soterrani quan bombardejaven i m'arrapava a un llibre mentre sentia els espetecs i xiulets damunt meu. L'Alexandra Koss tenia vuit anys quan, un dia, la mare li va fer un regal. Entre la paperaza que havien salvat del foc hi havia un vell llibre, relligat de pell i amb il•lustracions al carbó. Era un Quixot en francès, una versió íntegra que havien llegit els avis i els besavis. El va llegir i va començar a entendre les darreres raons de la resistència al bloqueig. Les aventures del cavaller de la Manxa es convertiren en la seva mitologia infantil. Tots els soldats que anaven i venien del front eren esprimatxats i valents, austers i estirats, d'una moralitat absoluta, despullada de tota convenció. Com Puixkin, com Malaiovski, com Dostoievski, l'Alexandra trobava en el Quixot les raons d'un món irracional i absurd, les claus per a entendre què significa un setge en una ciutat moderna. Tots els soldats eren el Quixot. No hi podia haver capaltre model literari que es vinculés tan estretament amb la realitat russa. Puixkin havia dit que Brutus o Pèricles, transportats a Rússia, es convertirien''' en simples fatxendes. Però el Quixot, no. Al Quixot s'encaraven el món ideal i el món real, de la mateixa manera que dins la nena Alexandra convivien el món de les bombes que mataven i el món de l'hipopòtam [imaginari] que regalava pomes. Don Quixot era, segons la famosa frase de Coleridge, «la personificació de la raó i del sentit moral despullats de tot judici i comprensió». I és així com la seva mare salvà l'Alexandra de morir de tristesa."

____________________________________


"Aquel invierno, la nieve llegó temprano a Leningrado. Los primeros copos cayeron el 14 de octubre de 1941 y el 31 ya había un grueso de diez centímetros. Los ciudadanos por primera vez no se alegraban en ver la escarcha de madrugada. A finales de septiembre se habían agotado el carbón y el petróleo de los almacenes. En algunas zonas, la temperatura llegó a cuarenta grados bajo cero. Grupos de chicos y chicas marcharon a los bosques de los alrededores para cortar la leña de los árboles. Con las manos entumecidas y los rostros congelados, se enfrentaban a la gran nevada, al frío y a las bombas de los alemanes. Todavía hoy los cuerpos de muchos de ellos yacen enterrados en aquellos bosques. Pero no talaron ni un solo árbol de los parques y jardines que crecen desde que se fundó Leningrado. Y empezó un hecho doloroso: la quema de libros. La biblioteca -en casa había muchos libros- sirvieron para calentarnos. La selección fue muy dura. Escogíamos y volvíamos a escoger. Primero tiramos las revistas alemanas a la estufa. Después, viejas revistas francesas de la Ilustración, y, al final, las enciclopedias. Más tarde, los muebles. Pero no nos atrevíamos a tirar los libros de literatura y menos aún, los clásicos. La madre, para curarme de la tristeza, me enseñó francés. Las lecturas me salvaron. Todo el día estaba sola con los libros y ahora sé que la tradición culta es resistir. Yo tenía miedo de bajar al sótano cuando bombardeaban y me abrazaba a un libro mientras oía los estampidos y pitos encima mío. Alexandra Koss tenía ocho años cuando, un día, la madre le hizo un regalo. Entre los papeles que habían salvado del fuego había un viejo libro cosido en piel y con ilustraciones al carbón. Era un Quijote en francés, una versión íntegra que habían leído los abuelos y los bisabuelos. Lo leyó y empezó a entender las últimas razones de la resistencia al bloqueo. Las aventuras del caballero de la Mancha se convirtieron en su mitología infantil. Todos los soldados que iban y venían del frente eran flacos y valientes, austeros y estirados, de una moralidad absoluta, desnudada de toda convención. Como Puixkin, como Malaiovski, como Dostoievski, Alexandra encontraba en don Quijote las razones de un mundo irracional y absurdo, las llaves para entender qué significa un asedio en una ciudad moderna. Todos los soldados eran don Quijote. No podía haber ningún otro modelo literario que se vinculara tan estrechamente con la realidad rusa. Puixkin había dicho que Brutus o Pericles, transportados a Rusia, se convertirían''' en simples pijas. Pero don Quijote, no. En el Quijote se enfrentaban al mundo ideal y el mundo real, del mismo modo que dentro de la niña Alexandra convivían el mundo de las bombas que mataban y el mundo del hipopótamo [imaginario] que regalaba manzanas. Don Quijote era, según la famosa frase de Coleridge, «la personificació de la razón y del sentido moral desnudados de todo juicio y comprensión». Y es así como su madre salvó a Alexandra de morir de tristeza."

1 comentario:

  1. good points and the details are more precise than elsewhere, thanks.

    - Norman

    ResponderEliminar